Marxa nòrdica

La marxa nòrdica (en anglès, nordic walking; en finès sauvakävely) és un esport que consisteix en caminar amb dos bastons. Va néixer a Finlàndia com una forma d’entrenament per als esquiadors de fons a l’estiu.

Història

La marxa nòrdica -Nordic Walking- té els seus orígens als anys 30 del segle passat, quan els esquiadors d’esquí de fons de Finlàndia, utilitzaven la tècnica de l’esquí de fons, a l’estiu, per a entrenar i arribar en millor forma a la temporada d’hivern.

El fundador de la marxa nòrdica va ser el finlandès Mauri Repo (1945-2002). Mauri Repo va ser entrenador d’esportistes olímpics finlandesos i responsable de la Suomen Työväen Urheiluliitto (TUL), la Federació d’Esports dels Treballadors Finlandesos. Mauri Repo va definir per primera vegada el Nordic Walking en la seva obra Hiihdon lajiosa (TUL, 1979).[1]

Altres figures de la marxa nòrdica han estat Leena Jääskelainen i Tuomo Jantunen, ambdós finlandesos també.

Leena Jääskelainen. Les primeres lliçons de caminar amb pals, documentades fora de l’àmbit de l’entrenament esportiu, foren a càrrec de Leena Jääskelainen, una professora d’educació física de l’escola de Viherlaakso (Helsinki), l’any 1966. La mateixa Leena, en el període 1968-1971, com a docent de la Facultat d’Educació Física i Ciències de l’Esport de la Universitat de Jyväskylä, va introduir els exercicis amb pals com a eina a utilitzar en les classes d’educació física. Durant el període 1973-1991, Leena va tenir el càrrec d’Inspectora en Cap de la Junta Nacional d’Educació del Ministeri d’Educació, i va introduir el caminar amb pals dins les “Noves idees per a l’Educació Física a l’escola”. I l’any 1987, protagonitzà la primera presentació de caminar amb pals d’esquí en un esdeveniment públic en la Finlandia Kävely (Caminada de Finlàndia) a Tampere.

Tuomo Jantunen. Director de Suomen Latu (Associació Centrals per als Esports Recreatius i Activitats a l’Aire Lliure), va ser la persona clau en promoure la marxa nòrdica a Finlàndia. El dia 5 de gener de 1988 va organitzar la primera caminada pública amb pals al centre de Hèlsinki. L’any 1996 va començar la col·laboració entre Suomen Latu, l’Institut d’Esports de Vierumäki i EXEL, qui l’any 1997 va presentar el primer pal específic de marxa nòrdica, anomenat Nordic Walker, i es produeix el llançament internacional de l’activitat amb el nom de Nordic Walking.

L’any 2000 es crea a Finlàndia la International Nordic Walking Federation (INWA), primer associació i posteriorment federació de marxa nòrdica. L’any 2005 es crea també la International Nordic Fitness Organisation (INFO), després d’una escissió de la INWA. L’any 2005 la INWA inicia el seu camí a l’Estat Espanyol INWA-Spain, de la mà de l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Va ser aquesta la primera en ser inscrita pel Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya amb la marxa nòrdica com a activitat principal en els seus estatuts.

Als anys 80, el nord-americà Tom Rutlin va crear Exerstrider, una versió del senderisme clàssic amb diferències tècniques amb el Nordic Walking. L’any 1997, el finès Marko Kantaneva també va crear la tècnica Sauvakävely.

Avui, la marxa nòrdica és un esport molt popular a Finlàndia i també a altres països d’Europa: Alemanya, Àustria, Polònia, Itàlia, França

Beneficis per a la salut

La correcta utilització dels bastons implica activament a la part alta del cos en l’acte de caminar, projectant-lo cap endavant. L’esforç físic es distribueix de forma versàtil, equilibrada i apropiada, sobre diversos grups musculars de tot el cos. L’aplicació correcta de la tècnica de l’ús del pal ofereix la possibilitat d’intensificar, de manera significativa, la progressió de la gambada, augmentant el treball muscular de la part alta del cos. Tanmateix, dona la possibilitat d’implicar altres músculs de la resta del cos.

L’Hospital de Sant Rafael de Barcelona va ser l’entitat pionera a Catalunya en introduir la marxa nòrdica en un centre de salut.